22 i 23 de novembre del 2008

NIT OKUPA la llar de foc!!! I que no et desallotgin els forestals!!!





Hola. Sóc un Gripau Encantat i visc en un antic castell frontera que amb els segles va esdevenir una de les masies més fortes i importants de les contrades, vam sobreviure als Gavatxos tot i que van robar-nos el tresor, vam conèixer la misèria després que la Fil·loxera arrases les nostres vinyes i la nostra nova riquesa ... però no hem sobreviscut a les presses, la incultura i la hipocresia dels temps moderns.



Sóc un gripau de secà tot hi que sovint em banyo a la cisterna o al pou del castell; condemnat a les parets ruïnoses de les que un dia vaig ser príncep i hereu, contemplo com el sostre s' esfondra sobre meu, com les meves condemnades llindes són espoliades, les meves pedres són pintades i les forges arrancades ... He sobreviscut a l' encanteri de ser gripau, vaig sobreviure a la guerra dels remences, a la pesta, a les odioses tropes de FelipV i a els seus Mossos d' Esquadra*, vaig resistir als francesos i vaig caure per tornar-me a aixecar, vaig ser l´últim baluard Carlista, vaig donar refugi a la gent que s' havia d' amagar durant la guerra civil, vaig donar de menjar als maquis que trucaven a la porta i vaig mentir als tricornis ... i després de tot no he pogut resistir la visita contant d' un grapat de pixa-pins...


Així i tot de tant en tant bé algú que val la pena, encara que estiguin una mica més cap allà que cap aquí ... Van vindre 4 penjats a okupar el meu castell d' una manera respectuosa i només per una nit, la veritat es que em va fer il·lusió encara que una mica de vergonya perquè tinc la casa una mica deixada; però feia temps que no tenia convidats. L' hauria netejat si no fos perquè necessitaria una Caterpiller ... bé tant es això no bé al cas.



Van encendre la llar de foc de
la petita estança on avanç l' mare es passava hores hi hores avorrida fent mitja, contemplant la gran portalada d' entrada i sentint el trafeg de les minyones. Explicar com vaig acabar sent gripau seria complicat, tot va vindre per un problema de faldilles com de costum ... em van vendre tant la moto que si la princesa això que si la princesa allò ... que vaig pensar que devia de valdre molt la pena si li feien tanta propaganda. Em vaig presentar al seu palau, vaig superar amb èxit les 35 probes d' amor i un cop va ser meva em vaig horroritzar tant que vaig esclatar a riure x no tallar-me les venes; era com una trol col·locat de barbitúrics i ja, mentre corria cames ajudeu-me de sobte em vaig adonar que m' havia convertit en el que soc.

De totes maneres no em puc pas queixar; pitjor va acabar el mosso de quadres quan el pare el va enganxar en plena feina amb la pubilla dues cabres i una somera ... La pubilla es va passar també molts anys en aquesta estança mirant per la petita finestra i esperant a que el seu mosso tornés; a ella li van dir que havia anat a comprar tabac (com de costum); xo si no fuma... -va pensar ella. Eperava i esperava al seu amor lasciu sense saber que cada nit dormia al seu costat dins el mur de la seva havitació, dons el pare el va fer aparedar al costat del llit on ella dormia i plorava desconsoladament quan es ponia el sol.

Quan es van morir les cabres i la somera ja vella i cega es va estimbar per el terraplè trobant una mort lenta, angoixant i agònica en ser devorada viva per les formigues, les guineus i altres cuques; la pubilla va decidir veure una poció que l' adormiria x sempre, era una barreja d' herbes, bolets, alcohol, LSD, MMD ETC XP ... avanç d' adormir-se va deixar una nota d' advertiment com si no volgués que la molestessin ni despertessin del seu son etern.


Anys després de la mort de la pubilla, el rostre del mosso va aparèixer a una de les estances de la casa del rollo las cares de Belmez xo amb + mal gust; actualment s' el coneix com a Cap de Meló i l' Iker Gimenez està preparant un reportatge especial sobre aquesta cara tant desconeguda per al món pamplines ...

De nou m' agradava sentir el caliu del foc en una nit tant freda, l' última vegada que vaig sentir-lo era perquè la sala principal i algunes habitacions estaven en envoltades de flames. De nou se sentia aquella olor a carn a la brasa que tant enyorava, vaig gaudir de bon vi ( quelcom artificial i polsos) i de bones llonganisses, torrades i patates al caliu ... res a veure amb la dieta que portava a base de larves de mosquit, mosquits, mosques i arnes.




Al matí, tot era silenci i tranquil·litat mentre feien la fotosíntesis com les plantes a l' eixida; i jo els contemplava sorprès mentre acabava de destil·lar les últimes gotes d' alcohol. Ens vam acomiadar afectuosament i vaig anar a treure'm la son al pou; tinc costum de picar unes quantes larves de mosquit i dàfnies, així que vaig tornar a la ja avorrida dieta de sempre.
Però el meu gèlid i obscur bany amb esmorzar va ser pertorbat per un nen en plan posseït que esgrimia un piolet ... AMB TOTS ELS RESPECTES A LES DUES TIES QUE ACOMPANYAVEN AL NEN; IRRESPONSABLES!!! Xo com li deixeu a un crio de 6 o 7 anys un PIOLET x jugar???!!! Que pot caure i fer-se mal! O millor encara. Se li pot despertar la bena assassina i fer un assassinat en plan Troski!!! Que estem al Bages i no hi ha neu de le que s' esquia, ni per fer travesses amb grampons o raquetes...



* La Policia Catalana, els Mossos, són un invent de FelipV creat com a mitjà de repressió i control sobre el poble català després de que li féssim la guerra.

NOTA: Hi ha fotos bonissimes de la façana i interiors però no les penjo perquè no em bé de gust que tothom sàpiga on es xq encara ho destrossaran més.