La mia gamba ...

Feia temps q no anava a l' esglesia; xo després de caure d' una d' elles ja no hi tornaré. Les fotos són de x allà al l' abril, burxem x aquí et trenquem el calcani,et traiem el que kda de l' astràgal i o collem tot amb caragols i grapes... Heu sentit mai la serra q fan servir al escorxador? La xixarra de collar? Es com un taller mecànic macabra; quina por ara que sé que hi tornaré x tercera vegada ...







La única cosa que val la pena i m' anima a tornar-hi són els chutes de GHB de gratix (Èxtasis líquid) amb els que et descollones una bona estona mentre t' escorxen; i no deixa massa ressaca, entretant que no et sens les cames ni el ninot xo si tots els sorollets odiosos i sàdics que t' envolten ... en aquells moments fins hi tot fa gràcia... igualment, QUIN IUIU!!!

Prefereixo sentir el Lukas o el Motodisc d' escarcerar cotxes que són en plan bèstia ... i fer-lo servir jo ... això em faria molta + gràcia que qualsevol pico de whisky amb gel; (denominació vulgar del GHB segons l' anestesista yonki del primer cop) Em volien tombar xo no van poder, després del tercer whisky m' ho estava passant de conya i en demanava fervorosament un altre que em van negar; segur que l' anestesista s' el va kdar x a ell, que ja tots coneixem a aqsta colla de yonkis de farmàcia ... L' espectacle circense ofert a l'escorxador no te preu i el metge quan s' en recorda d' aquekll dia encara riu i em fot crits a la vegada.

22 i 23 de novembre del 2008

NIT OKUPA la llar de foc!!! I que no et desallotgin els forestals!!!

Hola. Sóc un Gripau Encantat i visc en un antic castell frontera que amb els segles va esdevenir una de les masies més fortes i importants de les contrades, vam sobreviure als Gavatxos tot i que van robar-nos el tresor, vam conèixer la misèria després que la Fil·loxera arrases les nostres vinyes i la nostra nova riquesa ... però no hem sobreviscut a les presses, la incultura i la hipocresia dels temps moderns.

Sóc un gripau de secà tot hi que sovint em banyo a la cisterna o al pou del castell; condemnat a les parets ruïnoses de les que un dia vaig ser príncep i hereu, contemplo com el sostre s' esfondra sobre meu, com les meves condemnades llindes són espoliades, les meves pedres són pintades i les forges arrancades ... He sobreviscut a l' encanteri de ser gripau, vaig sobreviure a la guerra dels remences, a la pesta, a les odioses tropes de FelipV i a els seus Mossos d' Esquadra*, vaig resistir als francesos i vaig caure per tornar-me a aixecar, vaig ser l´últim baluard Carlista, vaig donar refugi a la gent que s' havia d' amagar durant la guerra civil, vaig donar de menjar als maquis que trucaven a la porta i vaig mentir als tricornis ... i després de tot no he pogut resistir la visita contant d' un grapat de pixa-pins...

Així i tot de tant en tant bé algú que val la pena, encara que estiguin una mica més cap allà que cap aquí ... Van vindre 4 penjats a okupar el meu castell d' una manera respectuosa i només per una nit, la veritat es que em va fer il·lusió encara que una mica de vergonya perquè tinc la casa una mica deixada; però feia temps que no tenia convidats. L' hauria netejat si no fos perquè necessitaria una Caterpiller ... bé tant es això no bé al cas.



Van encendre la llar de foc de la petita estança on avanç l' mare es passava hores hi hores avorrida fent mitja, contemplant la gran portalada d' entrada i sentint el trafeg de les minyones. Explicar com vaig acabar sent gripau seria complicat, tot va vindre per un problema de faldilles com de costum ... em van vendre tant la moto que si la princesa això que si la princesa allò ... que vaig pensar que devia de valdre molt la pena si li feien tanta propaganda. Em vaig presentar al seu palau, vaig superar amb èxit les 35 probes d' amor i un cop va ser meva em vaig horroritzar tant que vaig esclatar a riure x no tallar-me les venes; era com una trol col·locat de barbitúrics i ja, mentre corria cames ajudeu-me de sobte em vaig adonar que m' havia convertit en el que soc.

De totes maneres no em puc pas queixar; pitjor va acabar el mosso de quadres quan el pare el va enganxar en plena feina amb la pubilla dues cabres i una somera ... La pubilla es va passar també molts anys en aquesta estança mirant per la petita finestra i esperant a que el seu mosso tornés; a ella li van dir que havia anat a comprar tabac (com de costum); xo si no fuma... -va pensar ella. Eperava i esperava al seu amor lasciu sense saber que cada nit dormia al seu costat dins el mur de la seva havitació, dons el pare el va fer aparedar al costat del llit on ella dormia i plorava desconsoladament quan es ponia el sol.

Quan es van morir les cabres i la somera ja vella i cega es va estimbar per el terraplè trobant una mort lenta, angoixant i agònica en ser devorada viva per les formigues, les guineus i altres cuques; la pubilla va decidir veure una poció que l' adormiria x sempre, era una barreja d' herbes, bolets, alcohol, LSD, MMD ETC XP ... avanç d' adormir-se va deixar una nota d' advertiment com si no volgués que la molestessin ni despertessin del seu son etern.

Anys després de la mort de la pubilla, el rostre del mosso va aparèixer a una de les estances de la casa del rollo las cares de Belmez xo amb + mal gust; actualment s' el coneix com a Cap de Meló i l' Iker Gimenez està preparant un reportatge especial sobre aquesta cara tant desconeguda per al món pamplines ...

De nou m' agradava sentir el caliu del foc en una nit tant freda, l' última vegada que vaig sentir-lo era perquè la sala principal i algunes habitacions estaven en envoltades de flames. De nou se sentia aquella olor a carn a la brasa que tant enyorava, vaig gaudir de bon vi ( quelcom artificial i polsos) i de bones llonganisses, torrades i patates al caliu ... res a veure amb la dieta que portava a base de larves de mosquit, mosquits, mosques i arnes.




Al matí, tot era silenci i tranquil·litat mentre feien la fotosíntesis com les plantes a l' eixida; i jo els contemplava sorprès mentre acabava de destil·lar les últimes gotes d' alcohol. Ens vam acomiadar afectuosament i vaig anar a treure'm la son al pou; tinc costum de picar unes quantes larves de mosquit i dàfnies, així que vaig tornar a la ja avorrida dieta de sempre.
Però el meu gèlid i obscur bany amb esmorzar va ser pertorbat per un nen en plan posseït que esgrimia un piolet ... AMB TOTS ELS RESPECTES A LES DUES TIES QUE ACOMPANYAVEN AL NEN; IRRESPONSABLES!!! Xo com li deixeu a un crio de 6 o 7 anys un PIOLET x jugar???!!! Que pot caure i fer-se mal! O millor encara. Se li pot despertar la bena assassina i fer un assassinat en plan Troski!!! Que estem al Bages i no hi ha neu de le que s' esquia, ni per fer travesses amb grampons o raquetes...


* La Policia Catalana, els Mossos, són un invent de FelipV creat com a mitjà de repressió i control sobre el poble català després de que li féssim la guerra.

NOTA: Hi ha fotos bonissimes de la façana i interiors però no les penjo perquè no em bé de gust que tothom sàpiga on es xq encara ho destrossaran més.

Cavitats oblidades

Nou Avenc al Parc de Sant Llorenç del Munt i l’ Obac.

(De moment li direm Avenc del Mas Casajoana per dir-li d’ alguna manera)

Es tracte d’ un Avenc o Pou aparegut recentment, no apareix en el catàleg de cavitats de Sant Llorenç ni ha estat topografiat. Aparentment, sembla una esquerda o xemeneia de les tant típiques del parc formades entre grans blocs de conglomerat; amb una boca d’ entrada d’ uns 40cm, es baixa per una estreta i vertical xemeneia (a ull, s' intueixen un mínim de 8m de fondària).

Com q no hi baixaré per que no puc... el podeu trobar al terme municipal de Rellinars, passat el Mas Casajoana pujant en direcció al camí que porta del Ginebral als Hostalets de Daví; i un cop passat el mas, en el segon trencall a mà esquerra (trobareu una fita blanca amb un escut de la diputació de Barcelona i les pilones de ferro d’ una cadena), seguiu aquest camí i avanç d’ arribar al torrent principal i arran del mateix camí, a la dreta hi trobareu la cavitat. A uns quants metres per sota del turó i en el torrent hi ha la Font de Casajoana.

PLEASE si algú hi baixa q faci una topo cutre i me la passi ... hi baixaria encatadíssim però serà que no es possible.

Les Coordenades son: N. 41º 39.204’ E. 001º 35.798’ Altitud 490m EPE + - 9m (Marge d’ error)

Pou de Can Martorell (Montserrat)

No es tracte d' un Avenc sinó d' un antic pou fracassat, de boca oval i amplia, els 3 primers metres son excavats en l' argila i el llim rocós d' un torrent i per tant de parets inestables.
Seguidament s' introdueix entre grans blocs de conglomerat fins a assolir una cota de fondària de -14m i un recorregut aproximat d' entre 20 i 30m; sense formacions càrstiques i de poc interes espeleològic fou explorat per única vegada durant la dècada dels 40, en l' exploració hi participà un membre de la comunitat de monjos de Montserrat.

Coordenades: N. 41º 36.993' E. 001º 48.240' Alt. 471m EPE. + - 13m



Avenc de Can Martorell (Montserrat)

Actualment desaparegut ja que aparegué en mig d' un camí i fou soterrat. A uns 300m en direcció Est del pou de Can Martorell aparegué essent un petit forat que després de ser excavat per una màquina durant l' arranjament del camí, resultà ser un avenc prometedor. La boca prou amplia, s' obria entre grans blocs de pedra formant dos grans graons desplomats; la fondària i recorregut no es van poder determinar ja que es va haver de tapar en pocs dies. El Pare Guiu, monjo de Montserrat, premi Sant Jordi per les seves tasques paleontològiques i de recerca històrica i membre de l' equip que baixà al pou de Can Martorell als anys quaranta; arrencà algunes mostres de formacions càrstiques de l' entrada, resultant ser estalactites de calcita cristal·litzada.

Coordenades: N. 41º 36.987' E. 001º 48.376' Alt. 540m EPE +- 6m

ANTOLOGIA DEL JOMISMISTA. Quan encara no era coix ...

-->Ara fa 10 anys quan encara no era un coix ...
x allà al 98 ...



1. EL TRENCABARRALS. Via Normal + variant de les fissures 70m V+ expo. Rapelant des de la Plaça Catalunya.
2. EL GORRO FRIGI. Via Badalona 180m Vº expo. Últim llarg.
3. EL CAVALL BERNAT. Via Normal 80m Vº . Últim llarg 4. LA PRENYADA des de la R1 de la via Trinxats de la Trumfa.
... passava els dies perdut entre muntanyes, pedres i forats; de vegades vivia al refugi, altres a recer d' alguna balma o okupant una ermita Montserratina i convertint-me en l' anacoreta de les pedres. Explicar com va començar seria difícil, potser va ser per els llargs hiverns condemnats a la gèlida ombra de la cara Nord, l' entorn en que vaig créixer, el pare, la gent ... recordo quan era petit i pujàvem els diumenges a passar la tarda a Montserrat, res de l' altre món ja que es al costat de casa; la primera vegada que vaig sentir el tentineig de la ferralla i els mosquetons vaig caure víctima un poderós encanteri del que a dia d' avui no m' he pogut deslliurar.









1. AG. DEL PLA DELS OCELLS. Via Cara SE 55m V+. 2a repetició. Últim llarg. 2. MIRANDA DE SANT BENET. Aresta del Violí 80m Vº. Segon llarg. 3. GORRA MARINERA. Directa incerta 120m 6a. Últim llarg. 4. LA TRUMFA. Via Trinxats 70m Vº. Muntant el rapel.
5. LA MOMIETA. Via Normal 85m V-. En el primer rapel.
Era la dècada dels 80, les parets encara només eren per a uns pocs i no coneixien la superpoblació actual, l' escalada vivia una època de renovació gràcies a l' introducció de nous materials que permetien crear vies cada vegada més complicades i acrobàtiques; també moltes vies clàssiques d' artificial serien forçades en lliure i s' obririen itineraris que avui ja s' han convertit en autèntiques classiques montserratines ... Crec que encara era una època de pioners tot hi que aquests eren una mica més descerebrats i radicals que els del passat; aquella explosió de vida en les parets va marcar el inici del que ara coneixem, massa gent, masses vies, massa soroll, massa explotació, massa brossa, massa comoditats etc.


LA TROMPA DEL ELFANT. Via Boy Roca 180m 6a+ A1e
1. Primer llarg 2. El la R1 3. Sortint de la R2 4 i 5. en el cim




L' ELEFANT . Via Cerdà-Pokorski 100m Vº
1. Primer llarg 2. Assegurant en la R2 3. Ramon Uranies sortint a l' últim llarg. Quan no estava buscant merder al institut o en algun bareto estava d' excursió; no va ser fins a finals dels 90 que vaig començar a escalar i allò ho va canviar tot. Havia sentit tantes històries que enyorava quan la muntanya era més salvatge i tothom era amic de tothom; passava més hores penjat de les parets que a classe, setmanes senceres al refugi de Sant Benet, escalant entre setmana i buscant itineraris apartats de la gent ... era meravellosa la sensació de solitud i d' aïllament voluntari.

1. CAVALL BERNAT. Via Normal 80m Vº. Últim llarg.
2. CAVALL BERNAT. Via Normal 80m Vº. Segon rapel.
3. LA MÒMIA. Via Follardas a gogo? 30m 6b. La Luci.



1. EL GORRO FRIGI. Via del Carles 170m V+. En el primer llarg. 2. EL GORRO FRIGI. Via del Carles 170m V+. Anna a la R4.
3. MAGDALENA INFERIOR. Via Oceano Gris + Walt Diney 85m V-. Primer llarg a Free solo.
De vegades tot hi ser cap de setmana era difícil trobar-se algun company fugaç amb qui escalar o xerrar una estona; ara també es difícil trobar algun company fugaç amb qui xerrar o escalar tot hi que la muntanya està + farcida de gent que mai, però es perquè avui dia ja sembla més els carrer d' una gran ciutat que una drecera costeruda ...

1. LA PANXA DEL BISBE. Via del Davant + Canaletes 120mm V+ 3er llarg.
2. La Momieta des del cim de la Trumfa.
3. LA MOMIETA. Via Rapel 50m Vº expo. En el final del segon llarg.

1. MIRANDA DE LES BOÏGUES. Via Aresta Brucs 50m IV+ expo. En el últim llarg.
2. MIRANDA DE LES BOÏGUES. Via Silvia 50m Vº. En el primer llarg.
3. EL GORRO FRIGI. Via Rebombori 60m V+. 2a repetició de la via. En solitari, vistes a la motxilla que penja de la R1.

X no allargar-me tant, als 15 anys vaig estrenar-me a la Mòmia i al cap de pocs mesos les ànsies d' aventura em van obligar a aprendre a escalar en solitari. Així hi tot sovint escalava amb el Ramon que es qui m' en va ensenyar, amb el Toni, amb el Xavi, el Marcel, l' Anna etc. tb van haver-hi molts companys de cordada fugssos, com la Nadin, la Luci, Guillem, Mariona, Laura, Roger ...

1. LA TRUMFA. Via Trinxats 70m Vº. Toni Cugat muntant el rapel.
2. LA TRUMFA. Via Trinxats 70m Vº. En el primer llarg. 3. EL GORRO FRIGI. Via Rebombori 60m V+. En el segon llarg.

1 i 2. AGULLA DE L' ABRET. Via Aitor 100m IV+. Vistes a la Bola de la Partió i en el cim.
Al principi escalava en solitari perquè no podia escalar sempre que volia i depenia dels altres, però al final, enfrontar-se a una paret + fàcil o menys tot sol es va convertir en una passió, una obsessió i una necessitat vital; sé que ara ja no puc fer-ho però encara en sento la necessitat de tornar-hi ... només es qüestió de temps ... tornaré a parlar sol amb la + fidel de les companyes de cordada que he tingut mai, em cansaré i tardaré el doble, escalaré el mateix llarg dues vegades, tindré por per uns instants i després només em preocuparé per arribar al cim, acabaré fet un nus entre nusos cintes i cordes, em trencaré l' esquena tornant de la paret carregat amb 30Kg de material ... em trobaràs caminant una mica coix i fent autoestop a la carretera ... i tu no et pararàs.


EL GORRO FRIGI. Via GEDE 180m V+ A2 expo. En solitari. 1 i 2. Des de la R2, vistes del diedre i el desplom d' A2. 3. Vista del llarg en diagonal cap al sostre des de la R4.


1. LA PRENYADA. Via Berberechos + GAM 110m 6a+ expo. Arribant a peu de via després de l' intent en solitari.
2. LA GRANOTA. Via Clara + Pique Long 140m Vº. En solitari, primer llarg.

Aviat farà 2 anys i mig des de que em vaig destrossar el peu i sembla que la cosa s' allargarà fins als 3 o 3 i mig ... Diuen que els meus dies d' escalador estan tant acabats com els meus dies de bomber, però jo no m' ho crec. Vaig tornar a escalar 4 mesos després de la 2a operació amb el Salva i la Julian, tenia el cap no sé on i semblava novato, vaig fer la pena, em vaig fer mal xo va valer la pena ...

1. GORRO FRIGI. Via Rebombori 60m V+. En solitari, primer llarg.
2. GORRO FRIGI. No hi ha via 20m V a Free-solo.
3. TORRENT DE L? HORT DEL MAL ANY. Via Isterix i Obessics 35m V+ expo. Obrint la via en solitari.


GORRA MARINERA. Mechanic Dreams 45m IV+. Primer i segon dia d' obertura en solitari.