... m'han començat a borrar el blog... q mamons!!

21 de febrer del 2009... AVui ...

AVUI HE CORREGUT PER PRIMERA VEGADA EN UNA ETERNITAT.

Se que semblarà absurd x a la majoria dels lectors, xo avui he aconseguit córrer poc + de 200m per primera vegada en quasi 3 anys; i ha estat meravellós. Queien les últimes llums del dia, acabava de fer una foto fallida quan de sobte me trobat corrent rere l' enquadrament correcte; perseguint aquesta altre foto.


Primer han sigut unes poques passes, no em creia el que acabava de fer així que he pujat al cotxe, l' he encarat cap a la recta de formigó, he encès els llums per veure qualsevol pedreta del terra, he baixat i m' he posat a córrer; primer per repetir la meva petita proesa, després x superar-la fins que el peu em digués prou. Ni tant sols recordava que era, ni tant sols em recordava de coordinar els peus ... ni tant sols m' agradat mai córrer ... Crec que en la meva vida no he sigut mai tant feliç durant uns instants, ni les persones, ni les muntanyes, ni els somnis realitzats m' han proporcionat una emoció tant gran i tant simple; fins ara creia q plorar i riure de felicitat no+ era cosa de pel·lícules nyonyes.

Ara mateix no m' importa si em fa mal, si corria amb botes d' alta muntanya, si la majoria dels dies vaig mig coix o perdo l' equilibri fàcilment, si el dolor no em deixa dormir x les nits i m' ofega quan surt el sol, si em tornaran a operar o no ... simplement, he fet una cosa que semblava impensable.

Desitjo oblidar la trista resta del dia, aquesta nit no hi ha princeses i el gripau x sempre serà un gripau encantat i solitari; l únic que m' acompanyarà entre els llençols del meu cau, serà la meva petita proesa.

Firmat:

El gripau.

Divendres dia 6 pirem a ...

... els Torts de Porcosa i Beneit ...




... els Ports de Tortosa i Beseit ...




Una escapada de 3 o 4 dies amb les cabres.





1. Fi d' any 2007 - 08. Refugi de la Mola d' en Catí.
2. Columna de carbonat i glaç. EspeleoQ3.
3. FREDES. Pintoresc i bucòlic poble on tot deu va a petar sense voler-ho ni opció per triar. PODRIEN OBRIR UN BAR!!! Que no n' hi ha i s' agrairia; a part de q farien pasta.

Gener del 2009

Animals forans.
La Princesa el Gripau i la futura bufanda de Visó.

A la fi i al cap no som d’ aquí, hem vingut de ves a saber on i qui sap x quina raó ens morim de fastig en el mateix petit racó del món, amb ànsies d’ escapar-ne i no tornar.

Tres animals forans que intenten adaptar-se a l’ entorn en el que per alguna estranya raó han anat a petar; i a cada instant en que tanquen els ulls desitgen escapar d’ una presó que no te murs. Amors q en una vida normal s’ haurien depredat els uns als altres sense compassió, enemics que s’ han trobat i han pres el sol en ple gener.

Males idees ronden en el meu cap xD

Un dia, em vaig endinsar muntanya endins fugint de les passes de tothom, sense voler-ho vaig trencar el filet d’ or que veda l’ entrada als dominis de l’ Encantada Murgana; i un cop n’ ets dins ja no es fàcil sortir-ne. Xo reclòs a les profunditats del massís, amb el temps em vaig guanyar la seva confiança, el seu amor i la llibertat. Em vaig convertir en el príncep i hereu de tot aquell reialme petri, no+ x mi, vaig ser l’ habitant de la Vall Mala, després de nits vivint en coves i ermites i els dies nodrits per les parets, després de mesos càlids i hiverns de roca gèlida, després d’ anys de somriures i les pors vessades en cada vol d ocell.

Després de tanta felicitat, un dia vaig decidir explorar + enllà de les muralles, de la meva nova llar, sense recordar que el món exterior era el meu origen; sense recordar ni tant sols xq un dia vaig fugir-ne ...

Vaig trencar la meva promesa a l’ Encantada de les muntanyes, vaig estimbar el seu cor de calç al fons dels Peuetons quan encuriosit cada vegada m’ allunyava + del nostre regne, fins que un dia finalment em vaig perdre. Per el camí vaig enamorar-me de la nimfa que s’ amaga sempre vergonyosa dins les balma que hi ha rere el salts d’ aigua i les cascades; i ja mai vaig saber tornar ...

Des de a les hores soc víctima d’ un malefici merescut, del càstig que em va imposar Murgana. Convertit en amfibi viuré per sempre a l’ ombra de les parets en que vaig créixer; i convertit en arbre les arrels tibaran tant que ja mai podré escapar.

Fa dies que intento fer una escapada solitària a fer vida rupestre en una balma, escalfar-me amb la foguereta, no

preocupar-me de res + q de les necessitats vitals, q el temps deixi d’ existir, llegir, dibuixar, contemplar, enfilar-me x una paret llarga i fàcil i penjar durant hores i hores per escapar definitivament del món horitzontal al que Murgana em va condemnar. Quan no es el temps, son els compromisos o la falta de liquides ... si piro uns dies sense dir res i resulta q tinc el mòbil parat es q x fi he anat a fer el prehistòric i a fer companyia i a saltar amb les cabretes.

... del contrari restaré essent gripau 15 segles +.

La nit del búnquer. Fi d’ any 2008 -09

Encara que amb retard; xo no tant preocupants com els resultats d’

una nit boja o la ja habitual trencada del condó ... SC ... no parlo d’ aquest retard; aquí va el fi d’ any passat al Coll de Banyuls.

Primer cal remarcar que teníem que passar el fi d’ any als Ports de Tortosa i Beseit però el dia 28 de desembre, dia dels innocents, un enorme allau de roques i terra va deixar el Monestir de Montserrat i el cotxe amb el q marxàvem

totalment incomunicats. La moreneta va fer la innocentada de la seva vida; que estic segur que a molta gent i no no+ a nosaltres, els devia de fer una gràcia de la hòstia.

Les ànsies de desaparèixer típica de les festes nadalenques i celebrar un cap d’ any poc convencional, anormal, distant de tot, no comercial i lluny de les persones amb qui moralment estàs obligat a celebrar unes dates suposadament tant destacades; vaig fugir com un lladre sense dir res a ningú, de tal manera que fins hi tot jo per uns moments em vaig sentir malament. Xo l’ important era fugir, ni comilones familiars, ni amb col·legues, ni sortir de festa, ni la festa a casa ... Hauria preferit com l’ any anterior xo, un refugi q es queia a trossos en mig de la neu amb un fred que pelava i fent espeleoQ3 a les tantes de la nit; contemplant estalactites i columnes de gel que es fonien amb les de carbonat càlcic.

De totes maneres no va estar gens malament, varem celebrar el cap d’ any dins un búnquer, entre persones que no ens coneixíem i que simplement havíem coincidit en el refugi. Es el q té de bo anar de refus i a la muntanya, la gent no es coneix d’ una merda xo x uns moments som tots amics; amics fogassons q en dic jo. Sempre hi ha excepcions xo, últimament les excepcions abunden + q el companyerísme i la muntanya en 10 anys ha canviat massa. No obstant aquella nit em va recordar molt a les llargues estades al refu de Sant Benet, hi havia bon rotllo encara que la manera de viure actual va fer q uns fossin + esquerps q altres... i en general es mantinguessin les distàncies; no s’ ha de culpar a la gent sinó a la modernitat i les burrades que ens han venut ... x molt humans que siguem, ens hem deshumanitzat, em crescut en societat xo ens hem tornat antisocials amb els que ens envolten.

La vetllada al búnquer va ser amenitzada per l’ orquestra “La ràdio ens ha deixat tirats”, seguit de les campanades en directe des de Jarusa. Primer de tot merci x les campanades (o sento si escric malament el nom, xo es curiós q el recordi tot i q tant tou com anava al cap d’ 1h no el recordaria i bla bla...? ...) Les altres companyes de refu i tb de pis de la primera q era + dictatorial, la Èlia de personalitat + campestre i extravertida sense manies i + despreocupada; i la Meritxell crec; que la vergonya la va fer muda xo semblava molt bona tia. Més tard varem començar a conèixer una mica a la Pilar i la Núria xo jo ja estava destil·lant i no va ser fins al matí següent i després del kfè que les vaig començar a conèixer; quan ja marxaven, les millors!!!

Al matí següent varem decidir anar a Cap de Creus a fer el pixa pins ja que jo no estic x gaires caminades ( tot i q ara ja soc capaç d fotre-li una mica + canya), varem fer l’ imbècil x les pedres, fotos al mar i fotre el camp xq començava a ploure. Seguit d’ un dinar de 3 forquilles i restaurant maco amb nosaltres com a els pordioseros del local.

La tempesta es prepara sobre el Cap de Creus



Nota: Tots els que varem aparèixer aquella nit al refugi varem portar llenya ... cosa important x de dur; i de pas ja la podeu deixar x el q vingui darrere q tb està b.
Després de fer-hi vida, òbviament també s’ ha de netejar.

La mia gamba ...

Feia temps q no anava a l' esglesia; xo després de caure d' una d' elles ja no hi tornaré. Les fotos són de x allà al l' abril, burxem x aquí et trenquem el calcani,et traiem el que kda de l' astràgal i o collem tot amb caragols i grapes... Heu sentit mai la serra q fan servir al escorxador? La xixarra de collar? Es com un taller mecànic macabra; quina por ara que sé que hi tornaré x tercera vegada ...







La única cosa que val la pena i m' anima a tornar-hi són els chutes de GHB de gratix (Èxtasis líquid) amb els que et descollones una bona estona mentre t' escorxen; i no deixa massa ressaca, entretant que no et sens les cames ni el ninot xo si tots els sorollets odiosos i sàdics que t' envolten ... en aquells moments fins hi tot fa gràcia... igualment, QUIN IUIU!!!

Prefereixo sentir el Lukas o el Motodisc d' escarcerar cotxes que són en plan bèstia ... i fer-lo servir jo ... això em faria molta + gràcia que qualsevol pico de whisky amb gel; (denominació vulgar del GHB segons l' anestesista yonki del primer cop) Em volien tombar xo no van poder, després del tercer whisky m' ho estava passant de conya i en demanava fervorosament un altre que em van negar; segur que l' anestesista s' el va kdar x a ell, que ja tots coneixem a aqsta colla de yonkis de farmàcia ... L' espectacle circense ofert a l'escorxador no te preu i el metge quan s' en recorda d' aquekll dia encara riu i em fot crits a la vegada.

22 i 23 de novembre del 2008

NIT OKUPA la llar de foc!!! I que no et desallotgin els forestals!!!

Hola. Sóc un Gripau Encantat i visc en un antic castell frontera que amb els segles va esdevenir una de les masies més fortes i importants de les contrades, vam sobreviure als Gavatxos tot i que van robar-nos el tresor, vam conèixer la misèria després que la Fil·loxera arrases les nostres vinyes i la nostra nova riquesa ... però no hem sobreviscut a les presses, la incultura i la hipocresia dels temps moderns.

Sóc un gripau de secà tot hi que sovint em banyo a la cisterna o al pou del castell; condemnat a les parets ruïnoses de les que un dia vaig ser príncep i hereu, contemplo com el sostre s' esfondra sobre meu, com les meves condemnades llindes són espoliades, les meves pedres són pintades i les forges arrancades ... He sobreviscut a l' encanteri de ser gripau, vaig sobreviure a la guerra dels remences, a la pesta, a les odioses tropes de FelipV i a els seus Mossos d' Esquadra*, vaig resistir als francesos i vaig caure per tornar-me a aixecar, vaig ser l´últim baluard Carlista, vaig donar refugi a la gent que s' havia d' amagar durant la guerra civil, vaig donar de menjar als maquis que trucaven a la porta i vaig mentir als tricornis ... i després de tot no he pogut resistir la visita contant d' un grapat de pixa-pins...

Així i tot de tant en tant bé algú que val la pena, encara que estiguin una mica més cap allà que cap aquí ... Van vindre 4 penjats a okupar el meu castell d' una manera respectuosa i només per una nit, la veritat es que em va fer il·lusió encara que una mica de vergonya perquè tinc la casa una mica deixada; però feia temps que no tenia convidats. L' hauria netejat si no fos perquè necessitaria una Caterpiller ... bé tant es això no bé al cas.



Van encendre la llar de foc de la petita estança on avanç l' mare es passava hores hi hores avorrida fent mitja, contemplant la gran portalada d' entrada i sentint el trafeg de les minyones. Explicar com vaig acabar sent gripau seria complicat, tot va vindre per un problema de faldilles com de costum ... em van vendre tant la moto que si la princesa això que si la princesa allò ... que vaig pensar que devia de valdre molt la pena si li feien tanta propaganda. Em vaig presentar al seu palau, vaig superar amb èxit les 35 probes d' amor i un cop va ser meva em vaig horroritzar tant que vaig esclatar a riure x no tallar-me les venes; era com una trol col·locat de barbitúrics i ja, mentre corria cames ajudeu-me de sobte em vaig adonar que m' havia convertit en el que soc.

De totes maneres no em puc pas queixar; pitjor va acabar el mosso de quadres quan el pare el va enganxar en plena feina amb la pubilla dues cabres i una somera ... La pubilla es va passar també molts anys en aquesta estança mirant per la petita finestra i esperant a que el seu mosso tornés; a ella li van dir que havia anat a comprar tabac (com de costum); xo si no fuma... -va pensar ella. Eperava i esperava al seu amor lasciu sense saber que cada nit dormia al seu costat dins el mur de la seva havitació, dons el pare el va fer aparedar al costat del llit on ella dormia i plorava desconsoladament quan es ponia el sol.

Quan es van morir les cabres i la somera ja vella i cega es va estimbar per el terraplè trobant una mort lenta, angoixant i agònica en ser devorada viva per les formigues, les guineus i altres cuques; la pubilla va decidir veure una poció que l' adormiria x sempre, era una barreja d' herbes, bolets, alcohol, LSD, MMD ETC XP ... avanç d' adormir-se va deixar una nota d' advertiment com si no volgués que la molestessin ni despertessin del seu son etern.

Anys després de la mort de la pubilla, el rostre del mosso va aparèixer a una de les estances de la casa del rollo las cares de Belmez xo amb + mal gust; actualment s' el coneix com a Cap de Meló i l' Iker Gimenez està preparant un reportatge especial sobre aquesta cara tant desconeguda per al món pamplines ...

De nou m' agradava sentir el caliu del foc en una nit tant freda, l' última vegada que vaig sentir-lo era perquè la sala principal i algunes habitacions estaven en envoltades de flames. De nou se sentia aquella olor a carn a la brasa que tant enyorava, vaig gaudir de bon vi ( quelcom artificial i polsos) i de bones llonganisses, torrades i patates al caliu ... res a veure amb la dieta que portava a base de larves de mosquit, mosquits, mosques i arnes.




Al matí, tot era silenci i tranquil·litat mentre feien la fotosíntesis com les plantes a l' eixida; i jo els contemplava sorprès mentre acabava de destil·lar les últimes gotes d' alcohol. Ens vam acomiadar afectuosament i vaig anar a treure'm la son al pou; tinc costum de picar unes quantes larves de mosquit i dàfnies, així que vaig tornar a la ja avorrida dieta de sempre.
Però el meu gèlid i obscur bany amb esmorzar va ser pertorbat per un nen en plan posseït que esgrimia un piolet ... AMB TOTS ELS RESPECTES A LES DUES TIES QUE ACOMPANYAVEN AL NEN; IRRESPONSABLES!!! Xo com li deixeu a un crio de 6 o 7 anys un PIOLET x jugar???!!! Que pot caure i fer-se mal! O millor encara. Se li pot despertar la bena assassina i fer un assassinat en plan Troski!!! Que estem al Bages i no hi ha neu de le que s' esquia, ni per fer travesses amb grampons o raquetes...


* La Policia Catalana, els Mossos, són un invent de FelipV creat com a mitjà de repressió i control sobre el poble català després de que li féssim la guerra.

NOTA: Hi ha fotos bonissimes de la façana i interiors però no les penjo perquè no em bé de gust que tothom sàpiga on es xq encara ho destrossaran més.

Cavitats oblidades

Nou Avenc al Parc de Sant Llorenç del Munt i l’ Obac.

(De moment li direm Avenc del Mas Casajoana per dir-li d’ alguna manera)

Es tracte d’ un Avenc o Pou aparegut recentment, no apareix en el catàleg de cavitats de Sant Llorenç ni ha estat topografiat. Aparentment, sembla una esquerda o xemeneia de les tant típiques del parc formades entre grans blocs de conglomerat; amb una boca d’ entrada d’ uns 40cm, es baixa per una estreta i vertical xemeneia (a ull, s' intueixen un mínim de 8m de fondària).

Com q no hi baixaré per que no puc... el podeu trobar al terme municipal de Rellinars, passat el Mas Casajoana pujant en direcció al camí que porta del Ginebral als Hostalets de Daví; i un cop passat el mas, en el segon trencall a mà esquerra (trobareu una fita blanca amb un escut de la diputació de Barcelona i les pilones de ferro d’ una cadena), seguiu aquest camí i avanç d’ arribar al torrent principal i arran del mateix camí, a la dreta hi trobareu la cavitat. A uns quants metres per sota del turó i en el torrent hi ha la Font de Casajoana.

PLEASE si algú hi baixa q faci una topo cutre i me la passi ... hi baixaria encatadíssim però serà que no es possible.

Les Coordenades son: N. 41º 39.204’ E. 001º 35.798’ Altitud 490m EPE + - 9m (Marge d’ error)

Pou de Can Martorell (Montserrat)

No es tracte d' un Avenc sinó d' un antic pou fracassat, de boca oval i amplia, els 3 primers metres son excavats en l' argila i el llim rocós d' un torrent i per tant de parets inestables.
Seguidament s' introdueix entre grans blocs de conglomerat fins a assolir una cota de fondària de -14m i un recorregut aproximat d' entre 20 i 30m; sense formacions càrstiques i de poc interes espeleològic fou explorat per única vegada durant la dècada dels 40, en l' exploració hi participà un membre de la comunitat de monjos de Montserrat.

Coordenades: N. 41º 36.993' E. 001º 48.240' Alt. 471m EPE. + - 13m



Avenc de Can Martorell (Montserrat)

Actualment desaparegut ja que aparegué en mig d' un camí i fou soterrat. A uns 300m en direcció Est del pou de Can Martorell aparegué essent un petit forat que després de ser excavat per una màquina durant l' arranjament del camí, resultà ser un avenc prometedor. La boca prou amplia, s' obria entre grans blocs de pedra formant dos grans graons desplomats; la fondària i recorregut no es van poder determinar ja que es va haver de tapar en pocs dies. El Pare Guiu, monjo de Montserrat, premi Sant Jordi per les seves tasques paleontològiques i de recerca històrica i membre de l' equip que baixà al pou de Can Martorell als anys quaranta; arrencà algunes mostres de formacions càrstiques de l' entrada, resultant ser estalactites de calcita cristal·litzada.

Coordenades: N. 41º 36.987' E. 001º 48.376' Alt. 540m EPE +- 6m