Cavitats oblidades

Nou Avenc al Parc de Sant Llorenç del Munt i l’ Obac.

(De moment li direm Avenc del Mas Casajoana per dir-li d’ alguna manera)

Es tracte d’ un Avenc o Pou aparegut recentment, no apareix en el catàleg de cavitats de Sant Llorenç ni ha estat topografiat. Aparentment, sembla una esquerda o xemeneia de les tant típiques del parc formades entre grans blocs de conglomerat; amb una boca d’ entrada d’ uns 40cm, es baixa per una estreta i vertical xemeneia (a ull, s' intueixen un mínim de 8m de fondària).

Com q no hi baixaré per que no puc... el podeu trobar al terme municipal de Rellinars, passat el Mas Casajoana pujant en direcció al camí que porta del Ginebral als Hostalets de Daví; i un cop passat el mas, en el segon trencall a mà esquerra (trobareu una fita blanca amb un escut de la diputació de Barcelona i les pilones de ferro d’ una cadena), seguiu aquest camí i avanç d’ arribar al torrent principal i arran del mateix camí, a la dreta hi trobareu la cavitat. A uns quants metres per sota del turó i en el torrent hi ha la Font de Casajoana.

PLEASE si algú hi baixa q faci una topo cutre i me la passi ... hi baixaria encatadíssim però serà que no es possible.

Les Coordenades son: N. 41º 39.204’ E. 001º 35.798’ Altitud 490m EPE + - 9m (Marge d’ error)

Pou de Can Martorell (Montserrat)

No es tracte d' un Avenc sinó d' un antic pou fracassat, de boca oval i amplia, els 3 primers metres son excavats en l' argila i el llim rocós d' un torrent i per tant de parets inestables.
Seguidament s' introdueix entre grans blocs de conglomerat fins a assolir una cota de fondària de -14m i un recorregut aproximat d' entre 20 i 30m; sense formacions càrstiques i de poc interes espeleològic fou explorat per única vegada durant la dècada dels 40, en l' exploració hi participà un membre de la comunitat de monjos de Montserrat.

Coordenades: N. 41º 36.993' E. 001º 48.240' Alt. 471m EPE. + - 13m



Avenc de Can Martorell (Montserrat)

Actualment desaparegut ja que aparegué en mig d' un camí i fou soterrat. A uns 300m en direcció Est del pou de Can Martorell aparegué essent un petit forat que després de ser excavat per una màquina durant l' arranjament del camí, resultà ser un avenc prometedor. La boca prou amplia, s' obria entre grans blocs de pedra formant dos grans graons desplomats; la fondària i recorregut no es van poder determinar ja que es va haver de tapar en pocs dies. El Pare Guiu, monjo de Montserrat, premi Sant Jordi per les seves tasques paleontològiques i de recerca històrica i membre de l' equip que baixà al pou de Can Martorell als anys quaranta; arrencà algunes mostres de formacions càrstiques de l' entrada, resultant ser estalactites de calcita cristal·litzada.

Coordenades: N. 41º 36.987' E. 001º 48.376' Alt. 540m EPE +- 6m

La rallada subterrània (agost 2008)

La rallada subterrània


Passant del Mag d' Oz

Hi havia una vegada xD ...tres atrapats de la vida; dos mecànics Opel de l' assistència tècnica subterrània i un coix de merda (l' espanta-ocells, el lleó i l' home de llautó ... de dreta a esquerra) que van anar a arrossegar-se ...









... i endinsar-se en el submón a la recerca d' "El Mago de Oz" per demanar-li una WW Califòrnia o una Westfalia per tirar-se a la carretera, més massa muscular per fardar davant les nenes i un peu nou; o en el seu defecte una roda de llanta 12 amb pneumàtic mixta ... respectivament.

A molts metres sota terra, patirien l' horror de l' aigua freda als ous, o inclús el de tornar a ser parits, ...



... trobarien i s' enfrontarien a un munt d' inhumans perills; claustrofòbics passadissos, diminutes gateres, sifons i galeries inundades ... espantosos monstres "chupopteros" i criatures de l' infern ... (com que es agost la Bruixa del Nord està de vacances a Benidorm amb el casal d' avis) ...






Busca que buscaràs, al final es van cansar de buscar al Mag; que total es una estafa ... un fracassat de la vida i un enanito pamplines que s' amaga darrere una cortina.

Després es van recordar que havien deixat tirada a la Dorothy, que per pesada, amb una excusa tonta l' havien abandonat per el camí. Quan van arribar, estava força mosquejada i un tant desmillorada de la llarga espera, però en veure a l' Home de Llautó no va poder evitar somriure ... va ser amor a primera vista; ella es moria per els seus cargols, ell restava eclipsat amb la bellesa de l' única dent que adornava el rostre de la jove.
....


... i q dolçament pastós que arriba a ser l' amor; quins moments + macos i enfarfegosos van passar.

Poc després es van començar a imposar les normes; "que si cantarem i ballarem cada dia per el camí de rajoles grogues" "portaràs unes ridícules sabates de xarol vermell fins que et moris" "escoltaràs la meva música ridícula de per vida" "prou festes amb el lleó i l' espanta-ocells" "tindrem moltes Dorothys petites i follarem poc" etc etc etc

L' Home de llautó no suportava els musicals, hauria emmordassat a la nena pija i apallissat a Cupido per cabró, hauria cremat les sabates vermelles, arrencat les rajoles grogues i resat perquè la boja s'hi entrebanqués i desnuqués. Però l' amor era tant fort que l' havia convertit en un ésser sense capacitat de decisió; només va poder abaixar el cap i amb veu baixa i tremolosa dir: el que tu manis estimada Dorothy ...

I ... van ser feliços gràcies a que es van tirar a l' anís per fer-ho mes suportable.

FÍ

(Nota: La Dorothy es de fang, vergonyosa i força callada; era un amor genètica-ment impossible. Ara continua formant part de la cova tant com les poques formacions càrstiques que en queden senceres ...

Per als PIXA-PINS!!! No arranqueu les estalactites!! Les piles gastades i brossa que deixeu al interior de les coves, contaminen els cursos d' aigua subterranis que alimenten les fonts d' on recolliu l' aigua els caps de setMANA!!!! COLLA DE VERROS !!! )