Cavitats oblidades

Nou Avenc al Parc de Sant Llorenç del Munt i l’ Obac.

(De moment li direm Avenc del Mas Casajoana per dir-li d’ alguna manera)

Es tracte d’ un Avenc o Pou aparegut recentment, no apareix en el catàleg de cavitats de Sant Llorenç ni ha estat topografiat. Aparentment, sembla una esquerda o xemeneia de les tant típiques del parc formades entre grans blocs de conglomerat; amb una boca d’ entrada d’ uns 40cm, es baixa per una estreta i vertical xemeneia (a ull, s' intueixen un mínim de 8m de fondària).

Com q no hi baixaré per que no puc... el podeu trobar al terme municipal de Rellinars, passat el Mas Casajoana pujant en direcció al camí que porta del Ginebral als Hostalets de Daví; i un cop passat el mas, en el segon trencall a mà esquerra (trobareu una fita blanca amb un escut de la diputació de Barcelona i les pilones de ferro d’ una cadena), seguiu aquest camí i avanç d’ arribar al torrent principal i arran del mateix camí, a la dreta hi trobareu la cavitat. A uns quants metres per sota del turó i en el torrent hi ha la Font de Casajoana.

PLEASE si algú hi baixa q faci una topo cutre i me la passi ... hi baixaria encatadíssim però serà que no es possible.

Les Coordenades son: N. 41º 39.204’ E. 001º 35.798’ Altitud 490m EPE + - 9m (Marge d’ error)

Pou de Can Martorell (Montserrat)

No es tracte d' un Avenc sinó d' un antic pou fracassat, de boca oval i amplia, els 3 primers metres son excavats en l' argila i el llim rocós d' un torrent i per tant de parets inestables.
Seguidament s' introdueix entre grans blocs de conglomerat fins a assolir una cota de fondària de -14m i un recorregut aproximat d' entre 20 i 30m; sense formacions càrstiques i de poc interes espeleològic fou explorat per única vegada durant la dècada dels 40, en l' exploració hi participà un membre de la comunitat de monjos de Montserrat.

Coordenades: N. 41º 36.993' E. 001º 48.240' Alt. 471m EPE. + - 13m



Avenc de Can Martorell (Montserrat)

Actualment desaparegut ja que aparegué en mig d' un camí i fou soterrat. A uns 300m en direcció Est del pou de Can Martorell aparegué essent un petit forat que després de ser excavat per una màquina durant l' arranjament del camí, resultà ser un avenc prometedor. La boca prou amplia, s' obria entre grans blocs de pedra formant dos grans graons desplomats; la fondària i recorregut no es van poder determinar ja que es va haver de tapar en pocs dies. El Pare Guiu, monjo de Montserrat, premi Sant Jordi per les seves tasques paleontològiques i de recerca històrica i membre de l' equip que baixà al pou de Can Martorell als anys quaranta; arrencà algunes mostres de formacions càrstiques de l' entrada, resultant ser estalactites de calcita cristal·litzada.

Coordenades: N. 41º 36.987' E. 001º 48.376' Alt. 540m EPE +- 6m

ANTOLOGIA DEL JOMISMISTA. Quan encara no era coix ...

-->Ara fa 10 anys quan encara no era un coix ...
x allà al 98 ...



1. EL TRENCABARRALS. Via Normal + variant de les fissures 70m V+ expo. Rapelant des de la Plaça Catalunya.
2. EL GORRO FRIGI. Via Badalona 180m Vº expo. Últim llarg.
3. EL CAVALL BERNAT. Via Normal 80m Vº . Últim llarg 4. LA PRENYADA des de la R1 de la via Trinxats de la Trumfa.
... passava els dies perdut entre muntanyes, pedres i forats; de vegades vivia al refugi, altres a recer d' alguna balma o okupant una ermita Montserratina i convertint-me en l' anacoreta de les pedres. Explicar com va començar seria difícil, potser va ser per els llargs hiverns condemnats a la gèlida ombra de la cara Nord, l' entorn en que vaig créixer, el pare, la gent ... recordo quan era petit i pujàvem els diumenges a passar la tarda a Montserrat, res de l' altre món ja que es al costat de casa; la primera vegada que vaig sentir el tentineig de la ferralla i els mosquetons vaig caure víctima un poderós encanteri del que a dia d' avui no m' he pogut deslliurar.









1. AG. DEL PLA DELS OCELLS. Via Cara SE 55m V+. 2a repetició. Últim llarg. 2. MIRANDA DE SANT BENET. Aresta del Violí 80m Vº. Segon llarg. 3. GORRA MARINERA. Directa incerta 120m 6a. Últim llarg. 4. LA TRUMFA. Via Trinxats 70m Vº. Muntant el rapel.
5. LA MOMIETA. Via Normal 85m V-. En el primer rapel.
Era la dècada dels 80, les parets encara només eren per a uns pocs i no coneixien la superpoblació actual, l' escalada vivia una època de renovació gràcies a l' introducció de nous materials que permetien crear vies cada vegada més complicades i acrobàtiques; també moltes vies clàssiques d' artificial serien forçades en lliure i s' obririen itineraris que avui ja s' han convertit en autèntiques classiques montserratines ... Crec que encara era una època de pioners tot hi que aquests eren una mica més descerebrats i radicals que els del passat; aquella explosió de vida en les parets va marcar el inici del que ara coneixem, massa gent, masses vies, massa soroll, massa explotació, massa brossa, massa comoditats etc.


LA TROMPA DEL ELFANT. Via Boy Roca 180m 6a+ A1e
1. Primer llarg 2. El la R1 3. Sortint de la R2 4 i 5. en el cim




L' ELEFANT . Via Cerdà-Pokorski 100m Vº
1. Primer llarg 2. Assegurant en la R2 3. Ramon Uranies sortint a l' últim llarg. Quan no estava buscant merder al institut o en algun bareto estava d' excursió; no va ser fins a finals dels 90 que vaig començar a escalar i allò ho va canviar tot. Havia sentit tantes històries que enyorava quan la muntanya era més salvatge i tothom era amic de tothom; passava més hores penjat de les parets que a classe, setmanes senceres al refugi de Sant Benet, escalant entre setmana i buscant itineraris apartats de la gent ... era meravellosa la sensació de solitud i d' aïllament voluntari.

1. CAVALL BERNAT. Via Normal 80m Vº. Últim llarg.
2. CAVALL BERNAT. Via Normal 80m Vº. Segon rapel.
3. LA MÒMIA. Via Follardas a gogo? 30m 6b. La Luci.



1. EL GORRO FRIGI. Via del Carles 170m V+. En el primer llarg. 2. EL GORRO FRIGI. Via del Carles 170m V+. Anna a la R4.
3. MAGDALENA INFERIOR. Via Oceano Gris + Walt Diney 85m V-. Primer llarg a Free solo.
De vegades tot hi ser cap de setmana era difícil trobar-se algun company fugaç amb qui escalar o xerrar una estona; ara també es difícil trobar algun company fugaç amb qui xerrar o escalar tot hi que la muntanya està + farcida de gent que mai, però es perquè avui dia ja sembla més els carrer d' una gran ciutat que una drecera costeruda ...

1. LA PANXA DEL BISBE. Via del Davant + Canaletes 120mm V+ 3er llarg.
2. La Momieta des del cim de la Trumfa.
3. LA MOMIETA. Via Rapel 50m Vº expo. En el final del segon llarg.

1. MIRANDA DE LES BOÏGUES. Via Aresta Brucs 50m IV+ expo. En el últim llarg.
2. MIRANDA DE LES BOÏGUES. Via Silvia 50m Vº. En el primer llarg.
3. EL GORRO FRIGI. Via Rebombori 60m V+. 2a repetició de la via. En solitari, vistes a la motxilla que penja de la R1.

X no allargar-me tant, als 15 anys vaig estrenar-me a la Mòmia i al cap de pocs mesos les ànsies d' aventura em van obligar a aprendre a escalar en solitari. Així hi tot sovint escalava amb el Ramon que es qui m' en va ensenyar, amb el Toni, amb el Xavi, el Marcel, l' Anna etc. tb van haver-hi molts companys de cordada fugssos, com la Nadin, la Luci, Guillem, Mariona, Laura, Roger ...

1. LA TRUMFA. Via Trinxats 70m Vº. Toni Cugat muntant el rapel.
2. LA TRUMFA. Via Trinxats 70m Vº. En el primer llarg. 3. EL GORRO FRIGI. Via Rebombori 60m V+. En el segon llarg.

1 i 2. AGULLA DE L' ABRET. Via Aitor 100m IV+. Vistes a la Bola de la Partió i en el cim.
Al principi escalava en solitari perquè no podia escalar sempre que volia i depenia dels altres, però al final, enfrontar-se a una paret + fàcil o menys tot sol es va convertir en una passió, una obsessió i una necessitat vital; sé que ara ja no puc fer-ho però encara en sento la necessitat de tornar-hi ... només es qüestió de temps ... tornaré a parlar sol amb la + fidel de les companyes de cordada que he tingut mai, em cansaré i tardaré el doble, escalaré el mateix llarg dues vegades, tindré por per uns instants i després només em preocuparé per arribar al cim, acabaré fet un nus entre nusos cintes i cordes, em trencaré l' esquena tornant de la paret carregat amb 30Kg de material ... em trobaràs caminant una mica coix i fent autoestop a la carretera ... i tu no et pararàs.


EL GORRO FRIGI. Via GEDE 180m V+ A2 expo. En solitari. 1 i 2. Des de la R2, vistes del diedre i el desplom d' A2. 3. Vista del llarg en diagonal cap al sostre des de la R4.


1. LA PRENYADA. Via Berberechos + GAM 110m 6a+ expo. Arribant a peu de via després de l' intent en solitari.
2. LA GRANOTA. Via Clara + Pique Long 140m Vº. En solitari, primer llarg.

Aviat farà 2 anys i mig des de que em vaig destrossar el peu i sembla que la cosa s' allargarà fins als 3 o 3 i mig ... Diuen que els meus dies d' escalador estan tant acabats com els meus dies de bomber, però jo no m' ho crec. Vaig tornar a escalar 4 mesos després de la 2a operació amb el Salva i la Julian, tenia el cap no sé on i semblava novato, vaig fer la pena, em vaig fer mal xo va valer la pena ...

1. GORRO FRIGI. Via Rebombori 60m V+. En solitari, primer llarg.
2. GORRO FRIGI. No hi ha via 20m V a Free-solo.
3. TORRENT DE L? HORT DEL MAL ANY. Via Isterix i Obessics 35m V+ expo. Obrint la via en solitari.


GORRA MARINERA. Mechanic Dreams 45m IV+. Primer i segon dia d' obertura en solitari.

La rallada subterrània (agost 2008)

La rallada subterrània


Passant del Mag d' Oz

Hi havia una vegada xD ...tres atrapats de la vida; dos mecànics Opel de l' assistència tècnica subterrània i un coix de merda (l' espanta-ocells, el lleó i l' home de llautó ... de dreta a esquerra) que van anar a arrossegar-se ...









... i endinsar-se en el submón a la recerca d' "El Mago de Oz" per demanar-li una WW Califòrnia o una Westfalia per tirar-se a la carretera, més massa muscular per fardar davant les nenes i un peu nou; o en el seu defecte una roda de llanta 12 amb pneumàtic mixta ... respectivament.

A molts metres sota terra, patirien l' horror de l' aigua freda als ous, o inclús el de tornar a ser parits, ...



... trobarien i s' enfrontarien a un munt d' inhumans perills; claustrofòbics passadissos, diminutes gateres, sifons i galeries inundades ... espantosos monstres "chupopteros" i criatures de l' infern ... (com que es agost la Bruixa del Nord està de vacances a Benidorm amb el casal d' avis) ...






Busca que buscaràs, al final es van cansar de buscar al Mag; que total es una estafa ... un fracassat de la vida i un enanito pamplines que s' amaga darrere una cortina.

Després es van recordar que havien deixat tirada a la Dorothy, que per pesada, amb una excusa tonta l' havien abandonat per el camí. Quan van arribar, estava força mosquejada i un tant desmillorada de la llarga espera, però en veure a l' Home de Llautó no va poder evitar somriure ... va ser amor a primera vista; ella es moria per els seus cargols, ell restava eclipsat amb la bellesa de l' única dent que adornava el rostre de la jove.
....


... i q dolçament pastós que arriba a ser l' amor; quins moments + macos i enfarfegosos van passar.

Poc després es van començar a imposar les normes; "que si cantarem i ballarem cada dia per el camí de rajoles grogues" "portaràs unes ridícules sabates de xarol vermell fins que et moris" "escoltaràs la meva música ridícula de per vida" "prou festes amb el lleó i l' espanta-ocells" "tindrem moltes Dorothys petites i follarem poc" etc etc etc

L' Home de llautó no suportava els musicals, hauria emmordassat a la nena pija i apallissat a Cupido per cabró, hauria cremat les sabates vermelles, arrencat les rajoles grogues i resat perquè la boja s'hi entrebanqués i desnuqués. Però l' amor era tant fort que l' havia convertit en un ésser sense capacitat de decisió; només va poder abaixar el cap i amb veu baixa i tremolosa dir: el que tu manis estimada Dorothy ...

I ... van ser feliços gràcies a que es van tirar a l' anís per fer-ho mes suportable.

FÍ

(Nota: La Dorothy es de fang, vergonyosa i força callada; era un amor genètica-ment impossible. Ara continua formant part de la cova tant com les poques formacions càrstiques que en queden senceres ...

Per als PIXA-PINS!!! No arranqueu les estalactites!! Les piles gastades i brossa que deixeu al interior de les coves, contaminen els cursos d' aigua subterranis que alimenten les fonts d' on recolliu l' aigua els caps de setMANA!!!! COLLA DE VERROS !!! )